Dia 18 juny 2016

És una explicació d'una ruta de Wikiloc, no és meva; però és la que farem

Aviat deixem Vic i ens endinsem per la pista i corriol que voreja El Mèder i que el trobem solitari on només s'escolta el cant dels ocells. M'imagino que deuen ser rossinyols pel seu bonic cant, encara que també s'escolten d'altres. Aquesta part de la ruta la trobo encantadora i molt fàcil, tant que trobo estrany no creuar-nos amb més gent.

Després d'onze quilòmetres ja ens trobem les pujades que aniran en augment de dificultat fins a arribar al Km 17, primer punt alt de la ruta. Per després fer una baixada ràpida fins al bonic poble de L'Estany i fotografiar-nos amb el Monestir de Santa Maria de fons. Anem pels carrers del poble a buscar la pista que ens portarà al Collet de Sant Pere, l'altre punt alt de recorregut, on n'hi ha un banc per seure's i una cruïlla de camins senyalitzats amb posts ple de rètols. Al costat s'hi troba les runes d'una antiga ermita que la deuen estar refent i una pista que puja fins al Puig de la Caritat de 1.010 m d'altura.

A partir d'aquí ve una baixada molt divertida on s'assoleix certa velocitat fins al Km 37. Aquí trobem quatre cases i jo tinc un petit ensurt. Un gos s'espanta en veure'ns passar i jo que anava l'últim intueixo que ve cap a mi amb ganes de mossegar-me. No li dono temps d'acostar-se'm i agafo embranzida i amb la velocitat es queda amb un pam de nassos, però que a mi el cor em batega a dos-cents per hora.

A partir d'aquí vénen 6 Km de baixada per una pista molt ampla, massa ampla pel meu gust. I també molt polsosa, i més si passen camions i cotxes que ens vàrem creuar a tota pastilla i deixant tot com si tinguéssim boira de color terra i els voltants ple de pols. Això s'acaba en arribar a Artés on en un bar de carretera prenguérem el necessari entrepà per reposar les forces.

Sortint d'Artés tornem a agafar pista i 4 Km més endavant trobem la Masia de Les Tàpies, que de lluny m'havia semblat una mena de castell.

Haig de dir que en aquesta ruta ens vàrem trobar poques edificacions fora dels nuclis de poblacions, i aquesta masia és una d'elles. Encara que prop per on passàrem sí que n'hi havia, però no era qüestió de sortir de la ruta per no allargar-nos en l'horari.

En arribar a Navarcles en trobem a la riera de Calders que té el tram embassat amb plàtans als seus marges que fan bona ombra i un pescador tenia la canya plantada a veure si picava algun peix. Passàrem per dessota la carretera de Manresa i en aquest tram va ser l'única vegada que posem peus a terra per pujar una escala de fusta gens professional, potser d'haver-ho sabut hauria escollit altres opcions, i si no, doncs, almenys esteu avisats.

Creuàrem el pont que creua el Llobregat i trobàrem l'altre edifici destacat de la ruta prop de Navarcles, el monestir de Sant Benet de Bages. Però només teníem temps de fer la foto i ja està.

Els cinc quilòmetres seguint el Llobregat transcorren per una altra pista força polsosa que malmet la imatge dels voltants. Pujant les rampes trobem un magnífic camp de roselles. A partir d'aquest punt enfilem direcció Manresa, superem la C-16 i donem una gran volta pels camps de conreu que envolten la ciutat. I aquí la vaig espifiar, i això que el meu company Xavi Papell m'ho havia dit, però jo com que no conec (...) el terreny i guiar-me per la ruta d'altres la vaig projectar creient que el baixador dels Ferrocarrils de la Generalitat era de la Renfe. Total, uns quants quilòmetres de més que allargàrem la ruta sense necessitat. A favor és que vaig poder veure el Llac de l'Agulla a Manresa, molt maco i en els seus serveis vàrem netejar-nos una mica la pols que portàvem a sobre.

Tren a Vic, i la tornada tren a Manresa
72 km i 1400 m desnivell